QUÈ HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PER A QUE JO APRENGUI?

Com ja sabem, és molt important que els mestres sempre vaguin aprenent i ampliant el seu coneixement per tal d’aportar noves idees i nous reptes al centre que puguin afavorir l’aprenentatge dels infants. Per tal que els mestres vaguin aprenent hi ha d’haver una voluntat, els mestres han de voler aprendre i no han de sentir que és una obligació, sinó una necessitat. Tots els mestres del centre s’han de sentir motivats per aprendre i per aplicar noves experiències al dia a dia. Pens que tendran motivació si tots els mestres es recolzen i aquests veuen també una resposta positiva davant tot el que facin per part dels pares, alumnes i societat en general.

La relació entre els mestres és un factor important amb l’aprenentatge perquè si tu et sents a gust amb els teus companys de feina, també tendras més ganes de treballar i afrontar nous reptes amb el seu suport.

També hem de tenir en compte que la mestra pot aprendre observant, ja sigui als infants o altres mestres. Observant als infants podem aprendre que moltes coses són capaces de fer-les per ells mateixos i no ens hem de precipitar tant a ajudar-los i observant a altres mestres podem aprendre altres comportaments i maneres de fer que després podem aplicar nosaltres mateixes.

Fent referència al que ha de passar perquè jo aprengui crec que un dels punts més importants és que t’ha d’agradar la professió per la que t’estàs formant. Si la teva carrera t’agrada i hi trobes una necessitat amb aprendre tot el que t’ensenyen, seguríssim que aprens.

Un altre factor també és la motivació que aniria relacionat amb si t’agrada la professió que estàs estudiant o no. Si la professió t’agrada, serà una passa important per sentir-te motivat a voler aprendre més. 

MAPA CONCEPTUAL

REFLEXIÓ SOBRE ELS DIFERENTS PROJECTES DE MILLORA EXPOSATS A CLASSE

Tema: Familia i escola

Aquest projecte de millorar la relació entre les famílies i l’escola ho trob molt encertat, ja que si a l’escoleta li faltava aquesta confiança i participació amb les famílies s’havia de fer alguna cosa. Tots sabem que aquest és un aspecte fonamental perquè l’escoleta funcioni i els infants s’hi trobin a gust.

D’un dels projectes m’ha cridat l’atenció el fet de fer una guia pels mestres per tal de donar-los consells de com relacionar-se amb les famílies. Pens que aquesta guia es podria fer extensible a altres escoletes i a tots els mestres en general ja que mai no està de més saber diferents estratègies. També l’activitat de passar un qüestionari als pares perquè elegeixin tallers pens que els fa sentir importants perquè veuen que conten amb la seva opinió i això fa que participin més.

L’inconvenient que veig en aquest projecte és que no es podrà començar a avaluar fins l’any següent i les practicants no podran veure la resposta al seu treball.

De l’altre projecte relacionat també amb el mateix tema, pens que és molt encertat fer reunions “informals” amb els pares perquè puguin expressar els seus dubtes i inquietuds. Això fa que s’acostin molt més a l’escoleta.

Tema: Moment de pati

Els projectes que fan referència en aquest tema, volen millorar el pati del centre perquè han vist mancances. El que més m’ha cridat l’atenció ha estat el d’un grup que ha aconseguit molta ajuda dels pares, ja que els hi ha proporcionat molt de material (teles, pneumàtics, hamaques,...) M’ha agradat també la idea de amb pneumàtics fer jardineres i al mateix temps fer-los servir per delimitar l’espai dels més petits.

Pens que el fet que al pati hi hagi diferents possibilitats de joc és necessari pels infants perquè així poden experimentar diferents sensacions.

Aquest projecte es podria aplicar perfectament a l’escoleta on jo vaig fer les pràctiques, ja que el pati estava bastant deteriorat i els espais es podien aprofitar molt més.

L’avaluació d’aquest projecte es faria observant directament als infants el temps del pati, parlant amb l’equip educatiu i després del pati es podria fer una conversa amb els infants per saber les seves opinions i interessos.

Tema: Poesia

El projecte de la poesia el consider molt original ja que no és habitual que a una escoleta es treballi la poesia (encara que sigui important). El fet de disfressar-se de senyora poesia crec que ha de motivar bastant als infants i és una manera d’acostar-se més a ells.

Treballar la poesia amb infants tan petits pot iniciar-los al llenguatge oral i corporal, al ritme,...

Les companyes d’aquest projecte van comentar que després de realitzar cada activitat es feia una reflexió per avaluar-la i pens que és una bona manera d’avaluar perquè així saps el que pots millorar per el pròxim dia.

L’únic inconvenient és l’horari de fer aquesta activitat ja que quan es fa hi ha infants que dinen o que se’n van a casa i és un entrar i sortir d’infants.

Tema: Materials naturals, catàleg joguines, joguines reciclades, joc heurístic

El tema de millorar les joguines veig que és un tema bastant abundant i em fa pensar que moltes escoletes no tenen joguines apropiades o que han de millorar les joguines que tenen.

El projecte de l’esoleta Gianni Rodari, l’he trobat molt interessant perquè han aprofitat una caseta del pati que no utilitzaven per crear un laboratori de construccions amb materials naturals i també han aprofitat una prestatgeria per posar materials naturals pels més petits. El fet de saber treure profit del que no s’utilitza ho trob molt important perquè avui en dia s’han de saber cercar molts de recursos.

Un altre projecte comentat a classe relacionat amb aquest tema ha estat l’elaboració de juguetes amb material reciclat. Aquest projecte també és interessant perquè així podem llevar l’idea de consumisme als infants i pares i demostrar que amb qualsevol tipus de material es pot crear una joguina. Sí que un dels inconvenients que hi veig és que algun tipus de material que s’empri potser duri molt poc temps, com per exemple el cartró. Pens que això s’ha de tenir en compte ja que no seria còmode cada dia haver de refer les joguines.

Tema: Bloc 0-3

Aquest tema de projecte pens que és un dels que agafarà més importància al llarg del temps i que avui en dia s’hauria d’aplicar a totes les escoles. És una molt bona idea perquè així els pares poden saber el que han fet els infants a l’escola, el que passa a l’escola, informacions d’interès, etc i és una manera d’acostar més les famílies a la realitat de l’escoleta.

Crida l’atenció que una de les escoles on s’ha aplicat aquest projecte, no tengués ni Internet. Pens que aconseguir-ho és un gran pas per les practicants i una demostració d’interès per part de les mestres.

L’avaluació d’aquest projecte es farà mirant si el bloc funciona, si les mestres participen, observant la resposta dels pares i el que demanen, etc.

Pens que aquest projecte es podria aplicar perfectament a l’escoleta on vaig fer pràctiques i a moltes d’altres.

Tema: Psicomotricitat

Els projectes que s’han realitzat amb el tema de millorar la psicomotricitat a l’escoleta també són interessants. Pens que el fet que l’any passat féssim algunes sessions pràctiques de Psicomotricitat a l’escola Son Sardina, ens ha ajudat molt a conèixer més d’aquest tema.

Estructurar una sessió de Psicomotricitat és molt important pels infants perquè els ajuda a situar-se en el temps.

M’ha resultat interessant el fet de crear una mascota perquè els infants relacionin la  mascota amb la psicomotricitat però pens que de la creació de la mascota s’hauria de treure’n bastant de profit, com per exemple que els infants contessin a la mascota quins espais volen a la sala de psicomotricitat, que li contessin la sessió, etc.

Itinerari B

Amb l’informació que ens han proporcionat les companyes, hem pogut veure més clar les diferències entre un pla de millora i una bona pràctica. Algunes característiques d’un pla de millora són: crear, investigar, avançar, organitzar, comunicar, etc i algunes característiques de les bones pràctiques són: objectius, procés, cohesió, adequació, etc. Cercant informació sobre plans de millora hem pogut veure clarament que hi ha molts pocs projectes a la web on aparegui l’apartat d’avaluació. Aquest fet pot ser per dos motius, o bé perquè no fan avaluació i per tant no documenten o bé perquè no ho volen compartir. No hem d’oblidar que un pla de millora sense avaluació no és un projecte complet, ja que un projecte de millora ha d’estar basat en una reflexió conjunta de tot l’equip educatiu. 

PROJECTE DE MILLORA: EL MENJADOR

L’Escola bressol Gespa, durant el curs 2010-2011, va dur a terme un projecte de millora del menjador per tal de millorar l’estona de menjar i fer als infants més protagonistes d’aquest moment.

Depenent de l’edat dels infants, van proposar que cada grup participes d’una forma diferent al menjador. Al grup de 2 a 3 anys, cada dia hi ha dos encarregats d’anar a la cuinera i aquesta els explica que hi haurà per dinar. Després aquests ho han d’explicar als seus companys. A poc a poc, al segon trimestre, aquest grup ajudarà a les mestres a parar taula (els infants aniran turnant-se). Al grup de 1 a 2 anys, cap al segon trimestre, també comencen a anar a la cuina a agafar el carro del menjar i a parar taula.

Els materials que s’utilitzen al menjador no són de plàstic sinó que són de vidre transparent per tal que els infants puguin veure el que hi ha dins. A més, les gerres i els tassons estan adaptats a cada grup d’infants per tal de fer-los més autònoms.

Al grup de 2 a 3 anys, les mestres serveixen el primer plat a cada infant i després al segon plat el posen enmig de la taula i cada infant agafa la quantitat que vol menjar. Quan acaben, són els mateixos infants qui lleven la taula.

Al grup de 1 a 2 anys, un encarregat reparteix els baveralls i un altre les culleres. La tutora passa una palangana amb els tassons i cada infant n’agafa un. Després també ajuden a arreplegar la taula.

Els nadons seuen tots a la taula i la tutora els va repartint els baveralls i el plat amb el menjar. Alguns comencen a menjar sols i altres és la tutora que els ho dona. Aquests infants també tenen els plats i tassons de vidre per tal de veure el que mengen.

Podem veure que amb aquest projecte de millora els infants es fan més autònoms i s’apropen més al fet quotidià del menjar.

(http://escolabressolgespa.uab.cat/files/Projecte%20de%20menjador%20novembre%202011.pdf)

REFLEXIÓ DEL CONTRACTE D’APRENENTATGE: Què canviaria?

Del contracte d’aprenentatge que vaig fer a l’inici del curs quasi no canviaria res ja que no he fet pràctiques a cap escoleta i no he tengut la possibilitat de millorar. Tot el que vaig escriure per millorar ho havia de millorar i aprendre a partir de treballar a una escoleta.

Vaig escriure el meu contracte d’aprenentatge pensant amb aspectes que podia millorar recordant el meu pas de pràctiques per l’escoleta i per aprendre-ho és imprescindible treballar a una escoleta, ja que crec que s’aprèn amb el treball diari.

Un aspecte que sí podria dir que he millorat és la d’utilitzar instruments multimèdia ja que durant aquest temps he après a crear un bloc (encara que necessito un poc més de pràctica) i això ho puc aplicar a una escoleta. 

PROJECTE DE MILLORA:PROJECTE DE PSICOMOTRICITAT

L’escola bressol Gespa dona molta importància a la Psicomotricitat i al moviment lliure, per això creien que era necessari mirar amb uns altres ulls els altres espais on l’infant està al dia a dia.

Van començar per veure quines millores es podien fer per afavorir el moviment dels infants i gaudir d’una sessió de psicomotricitat ritualitzada.

L’escola bressol vol que amb aquesta proposta es vegi reflectida la seva manera d’entendre la psicomotricitat, que aquest projecte es vegi reflectit a la propera revisió del PCC i volen compartir amb els infants i les famílies la importància del joc psicomotor.

L’escola bressol Gespa vol fonamentar el seu projecte d’intervenció amb els teòrics Bernat Aucouturier, André Lapiere i a més amb les aportacions de Pikler-Lókzy.

El que pretenen amb aquest projecte és que la Psicomotricitat tengui un lloc important en la seva escola. Volen crear espais per fer sessions de psicomotricitat així com es plantetja B. Aucouturier, que l’aula i el jardí del centre permetin possibilitats de moviment, programar unes sessions adaptades a cada grup d’infants, implicar a tot l’equip i documentar tot el procés fent-lo arribar a les famílies.

Amb els infants es pretén que coneguin el seu propi cos i les seves possibilitats d’acció, que observin i explorin el seu entorn i que vagin adquirint autonomia.

Per dur a terme les sessions de psicomotricitat es faria a una sala condicionada que està a l’entrada de l’escola. A més, tothom ha de poder gaudir de la sala, per això hi ha d’haver una organització. La duració de les sessions dependrà del grup d’infants i dels seus interessos i necessitats.

Al grup de 0 a 1 any, fins al tercer trimestre, la psicomotricitat es farà a la seva aula; el grup de 1 a 2 anys, tendrà una sessió setmanal i el grup de 2 a 3 anys també tendrà una sessió setmanal però es faran propostes als espais exteriors.

L’escola bressol Gespa té poc material de psicomotricitat i un dels seus objectius és aconseguir-ne més fent una inversió i amb la col·laboració de les famílies.

Per tal de preparar les sessions, proposen que dues mestres organitzin prèviament la sala i durant la sessió també hi ha d’haver dues mestres.

Alguns exemples de sessions de psicomotricitat que portaran a terme són: una sessió de joc amb papers (1 a 2 anys), sessió de joc amb capses de cartró (2 a 3 anys), sessió de joc amb farina (nadons),etc.

A més, cal dir que totes les sessions seran observades i documentades seguint una graella i les famílies també podran tenir constància de les sessions perquè es posaran imatges i documentació a plafons.

Un altre aspecte de millora en aquesta escola és adequar els espais per afavorir el joc motriu. A l’exterior de l’escola es proposa posar un camí de troncs per pujar i baixar, un pont de mico, fer petits desnivells, fer camins amb neumàtics, etc.

Finalment, a les aules es proposa llevar algunes taules perquè els permeti als infants fer més moviments, introduir elements com capses de cartró, posar alguns mòduls de psicomotricitat fent petits circuits i posar hamaques penjades per poder gaudir del balanceig. 

(http://escolabressolgespa.uab.cat)

EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES

Altres exemples de bones pràctiques són fer un mural de xocolata i manipular i tastar els ous bullits (http://llar-infants-xerinola.blogspot.com.es/2012/03/p-2-fem-un-mural-de-xocolata-i.html) , un taller de ciències relacionat amb l’aigua (www.redes-cepalcala.org/spip/veoveo/IMG/article_PDF/articulo_a45.pdf) i treballar amb grups interactius (http://5adali.blogspot.com.es/2012/03/grups-interactius.html).

La pràctica de fer un mural de xocolata i manipular i tastar els ous bullits l’he elegida perquè la considero atractiva pels infants, ja que pintar amb xocolata crec que els ha d’agradar i resultar interessant. A part de pintar amb xocolata, un altre dia, també descobreixen l’ou bullit pelant-lo i tastant-lo ja que en aquests dos ingredients les han d’introduir per fer una activitat posterior, la mona de Pasqua. Per aquest motiu, abans de realitzar la mona de Pasqua, experimenten amb aquests ingredients per conèixer-los bé.  A més a més, aquesta activitat es feia amb la intenció d’introduir una tradició. Relacionar les activitats que es realitzen amb les tradicions és molt important per acostar als infants a la cultura.

Un altre pràctica interessant és realitzar un taller de ciències relacionat amb l’aigua. Aquest taller va sorgir a partir del joc amb un submarí. Descobrint la flotació i l’enfonsament d’un submarí, els infants van voler descobrir les característiques de l’aigua. Per això cada divendres es realitza un taller d’experimentació diferent amb l’aigua. Per exemple es demanen si té color, si té so, si té sabor, si fa olor, etc. Per saber-ho, els infants experimenten, fan hipòtesis i arriben a conclusions. És una manera d’aprendre al mateix temps que disfruten.

La darrera pràctica a comentar són els grups interactius que realitza l’escola Antoni Maura. Els grups interactius consisteixen en repartir els infants de l’aula amb diferents grups reduïts. A cada grup es treballen aspectes diferents: la percepció, l’atenció i memòria, la psicomotricitat fina, el llenguatge matemàtic i la lectoescriptura. Per dur a terme aquestes activitats es necessita la col·laboració de diferents adults ja que cada grup està tutoritzat per un adult. Els adults poden ser pares, altres mestres, personal no docent de la mateixa escola, etc.

Pens que aquesta manera de treballar és molt enriquidora pels infants perquè l’adult els pot ajudar més si tenen algun dubte i ells es senten més recolzats. A més, pens que els motiva aquesta manera d’aprendre i el fet que venguin altres persones dins l’aula els pot aportar altres coneixements enriquidors per ells. 

ELECCIÓ I REFLEXIÓ D’UNA BONA PRÀCTICA: Experimentació amb farina, arròs i aigua.

La bona pràctica elegida és l’experimentació amb farina, arròs i aigua. Es tracta de proporcionar als infants farina, arròs i aigua amb diferents tipus de materials (pots, tassons, coladors, culleres,…) i que ells mateixos vagin experimentant. Ells poden anar descobrint la diferencia entre l’arròs, la farina i l’aigua si ho posem dins un colador, si rellisquen entre els dits o no, si omplim de la mateixa manera un pot més petit o més gran, etc.

Aquesta activitat es fa amb infants de 1 a 2 anys però consider que també es pot fer perfectament amb infants de 2 a 3 anys.

Es realitza dins l’aula ja que és un racó d’experimentació que s’ha creat perquè els infants hi puguin anar quan és el moment de jugar per racons.

Aquest racó d’experimentació s’ha creat (entre d’altres) perquè els infants estaven cansats de les juguetes tradicionals i proporcionar-los aquests racons, ha estat tot un èxit.

Podem pensar que les característiques d’aquest grup-classe és que són infants curiosos, que els agrada experimentar i aprendre diferents conceptes per ells mateixos. Per això, els objectius dels tutors són que gràcies a la seva pròpia experimentació, hipòtesis i comprovacions, els infants aprenguin. Amb aquesta experimentació poden treballar l’àrea d’autonomia personal, la descoberta de l’entorn, el llenguatge, etc i a més a més d’aprendre, també disfrutar.

Les tutores estan molt satisfetes d’aquest canvi perquè diuen que els infants han estat amb el joc actiu molta estona i això ha facilitat un ambient relaxat i tranquil. Per això, esperen el pròxim any continuar igual amb el mateix grup.

Personalment consider molt positiu aquests tipus d’activitats perquè aporten molts d’aprenentatges als infants. A l’escoleta on vaig fer les pràctiques no tenien racons d’experimentació però sí que de tan en tan feien alguna activitat d’experimentar. Una de les que record és experimentar amb espuma d’afaitar i aigua. Tot i així, no els proporcionaven el material suficient i no era una activitat que realitzessin sovint segurament per la implicació i el treball que suposa haver de preparar l’activitat i després avaluar-la.

EXPERIÈNCIES 0-3

Les tres activitats que m’han agradat més han estat: la manipulació amb farina, arròs i aigua (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm), la festa de la tardor; especialment la de fer diferents activitats amb la taronja (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm) i poder anar a beure aigua (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm).

L’activitat d’experimentar amb farina, arròs i aigua l’he trobada molt interessant perquè pens que els infants aprenen molt experimentant per ells mateixos. Aquesta activitat fa que l’infant tengui curiositat, interès, ganes de manipular, d’experimentar,… i així poder arribar a l’aprenentatge.

Com diu el Currículum (2008) “ L’educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants. (...) La recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i d’hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges condueixen a conquestes funcionals (...) són les eines necessàries perquè els infants comencin a entendre el món i als altres, perquè aprenguin a aprendre des del plaer d’aprendre”.

Pens que amb aquesta activitat de manipular amb farina, arròs i aigua poden aprendre molts aspectes ja que segons el tipus de recipients que els donem, poden comprovar si la farina i l’arròs caben dins un recipient o dins un altre, si la farina, l’arròs i l’aigua es poden mesclar i després tornar a separar, quina diferència hi ha entre tirar un poc d’aigua a la farina i tirar-ne a l’arròs, els tactes diferents, si passen per un colador o no, etc.

En definitiva, aquesta activitat pot aportar als infants que gaudeixin d’una estona de concentració i tranquil·litat en grup, que gaudeixin de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i a desenvolupar actituds i accions relacionades amb la recerca (comprovacions, hipòtesis sobre els resultats de les accions, repetició de models presents i no presents, etc).

L’altre activitat que també m’ha agradat ha estat la de treballar la taronja de diferents maneres. M’ha cridat l’atenció perquè el curs passat vam fer un treball sobre dissenyar un escenari i el material que va triar el meu grup va ser precisament la taronja.

Encara que nosaltres vam pensar algunes activitats per fer com per exemple comparar el tamany i el pes de les taronges, fer suc de taronja, pelar-les, ... llegint aquesta activitat encara he agafat més idees.

M’ha agradat molt l’idea de secar la peladura de la taronja i penjar-la per tal de produir una oloreta a l’aula. També m’ha agradat l’activitat de fer estampació amb taronges.

Pens que els productes naturals donen moltes possibilitats de treball i d’aprenentatge perquè són materials suggerents i motivadors ja que els infants els troben a la vida quotidiana i els han de conèixer bé. Per tant, la millor manera per conèixer-los és experimentant amb ells.

Els infants es sorprenen quan veuen que amb un material que només utilitzen per menjar (en aquest cas la taronja) es poden fer diferents activitats i a més a més aprenen.

La darrera experiència que he elegit és la de poder anar a beure aigua perquè m’ha agradat molt l’explicació que fa la mestra del seu avanç de tenir tassons de plàstic i de diferents colors a l’aula a arribar a tenir tassons de vidre i que ells mateixos es serveixin l’aigua.

Pens que aquest és un pas molt important cap a l’autonomia dels infants ja que moltes vegades sense adonar-nos-en els privem de coses que ells són capaços de fer però per la nostra por a que no ho facin bé no els deixem experimentar.

L’exemple que posa de quan els renya per jugar a fer torres amb els tassons també em resulta molt curiós perquè els infants només feien el que li veien fer a ella i no entenien perquè hi havia moments que es podia fer una torre i moments en que no.

Un simple fet com aquest de deixar-los beure quan tenen set, d’abocar-se l’aigua ells, que els tassons siguin de vidre,... els acosta a la realitat i els ajuda a sentir-se més propers al món i més autosuficients.

ELABORACIÓ D'UN DAFO

Elaboració del DAFO del centre:

FORTALESES	OPORTUNITATS
Acollida del nou professorat.             Professorat i altres tasques: especialista d’educació especial, personal del departament de psicopedagogia.            Professorat-alumnat-AMPA.             Grau d’autonomia assolida.             Responsabilitat i cooperació.             Resultats d’aprenentatge assolits.	Situació geogràfica.             Parc a prop del centre.            Es realitzen sortides diferents durant el curs.            A prop del centre hi ha altres escoles i això permet que es puguin anar visitant.

Elaboració del DAFO d’aula:

FORTALESES	OPORTUNITATS
Comprensió oral.             Lectura de contes.             Potenciació del raonament.             Expressió de vivències, sentiments i opinions.             Implicació en la resolució de conflictes a l’aula.	Les aules permeten que de qualsevol punt puguis veure a tots els infants.             Material polivalent, de diferent tipus i variat.             Espai segur amb les proteccions necessàries.             Material ben organitzat i ordenat a l’abast dels infants.             Bona higiene.

CONCEPTE D'INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l'infant. 

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l'entens. 

INFANT:  ésser humà en procés de desenvolupar-se físicament, socialment, psíquicament, emocionalment... i amb dret a la salut, a l’educació, a ser estimat, a ser un mateix i a viure la infància.  Per tal que tot això sigui eficaç cal que els adults hi participin ja que els infants han de ser tractats i educats de la millor manera possible. L’infant és un ésser actiu, participatiu en la vida social, creatiu i amb un gran potencial intelectual.

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

La distribució del temps a cada un dels grups varía segons les necessitats dels infants:

·         7:30 a 8:45 Arribada dels primers infants.

·         8:45 Distribució dels infants a les seves respectives aules.

·         8:45 a 9:45 Rebuda d’infants i berenar.

·         9:45 a 10:15 Assemblea (qui ha vengut, contar contes, cantar cançons, explicar el que farem…)

·         10:15 a 11:30 Activitat programada

·         11:30 a 12:30 Recollir les juguetes, hàbits d’higiene i preparar-nos per anar a dinar

·         12:30 a 12:45 Joc lliure al hall de l’escoleta.

·         12:45 a 13:15 Dinar.

·         13:15 a 13:45 Hàbits d’higiene per anar a dormir i acomiadar els que se’n van.

·         13:45 a 15:30 Sesta o descans

·         15:30 a 16:30 S’aixequen de dormir i es realitzen activitats informals: puzles, contes…

·         16:30 a 17:00 Berenar

·         17:00 a 17:30 Els arreglem per anar a casa.

·         17:30 a 18:00 Joc lliure i es van acomiadant els que parteixen.

·         18:00 a 19:30 S’ajunten els petits i els grans, fan joc lliure i es van acomiadant els que parteixen.

·         19:30 Tancament de l’escoleta.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents: (les preguntes estan contestades pensant en una aula de 2-3 anys, ja que va ser la meva aula de pràctiques)

1. Què fan els infants en un dia típic?

Quan arriben a l’escoleta berenen un poc i després fan l’assemblea. Després de l’assemblea, alguns juguen i altres mentrestant fan una fitxeta (es van turnant). Quan tothom ha fet la feineta, si fa bon temps, surten un poc al pati. Després del pati es renten les mans i es preparen per anar a dinar. Alguns infants se’n van després de dinar i altres queden a dormir i les venen a cercar l’horabaixa.

2. Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

La tutora de l’aula és la que decideix però abans sempre tenen reunions amb el claustre i en parlen.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

La mestra amb els infants és molt dolça i sempre els anticipa el que faran en cada moment. Intenta explicar-los el que farem durant el dia per tal que ells sàpiguen en cada moment el que vendrà. Aquesta conversa té lloc durant l’assemblea, a primera hora del matí. També s’ha de dir que a més d’anticipar-los el que vendrà, la rutina també els ajuda a aprendre.

Un altre aspecte que els ajuda a aprendre és que quan sorgeix algun problema entre infants sempre parla amb ells i intenta que ells mateixos es posin d’acord. Intenta que reflexionin.

4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades de la següent manera:

- a la planta baixaà dues aules de 2-3 anys

- al primer pisà una aula de 4 a 8 mesos, una aula de 8 a 12 mesos, una aula de 12 a 18 mesos i una aula de 18 a 24 mesos.

Cada aula té les seves rutines depenent de l’edat dels infants. Per exemple l’aula de 2-3 anys les seves rutines són que quan han arribat tots (8:45-9:45h) berenen d’un poc de fruita i acte seguit fan l’assemblea (9:45-10:15h). Després en petits grups, uns quants juguen i altres fan les activitats(10:15-11:30h). En acabar les feinetes surten al pati i després es preparen per dinar (11:30-12:30h) Abans de dinar surten al hall de l’escoleta (12:30-12:45h)a jugar amb els altres grups i finalment dinen (12:45-13:15h). Després de dinar es preparen per anar a dormir (13:45-15:30h). Després de dormir, la gran majoria ja es prepara per anar-se’n a casa.

Aquestes rutines es un acord arribat entre totes les educadores de l’escoleta però l’organització ve donada per cada tutora de l’aula ja que s’adapta a les rutines depenent del grup d’infants que té.

Quan sorgeix algun problema dins la jornada i fa “retardar” les activitats el que es fa és deixar de fer algunes activitats que no són 100% necessàries o anar més ràpid fent les activitats i no treure’n el profit que tocaria.

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Degut al poc espai de l’aula, no tots els infants poden asseure’s al mateix temps a realitzar la feineta però en els moments de fer una activitat en gran grup (que es surt al hall de l’escoleta) es veu que tots col·laboren i volen participar. Sí que en alguns moments sorgeix algun conflicte entre ells però quasi sempre interactuen molt bé junts.

6. Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants si necessiten a la tutora en algun moment, s’hi acosten i li pregunten. No tenen cap problema amb interactuar amb la tutora. La seva confiança és mútua i això es veu cada dia.

7. Com s’interectua amb les famílies?

Les famílies participen molt amb l’escoleta. El tracte de les famílies amb la tutora és molt agradable, es demostren confiança i s’expliquen el que fa l’infant tan dins com fora de l’escoleta.

Les famílies tenen contacte diari amb l’educadora i a més, abans de començar el curs i a mitjan curs, la tutora té entrevistes individuals amb els pares per comentar aspectes dels infants. També es realitzen reunions amb tots els pares  per parlar del grup-classe.

A més d’interactuar amb la tutora, els pares també interactuen amb els altres pares ja que per l’època de les disfresses fan un taller on tots participen en realitzar el disfraç del seu fill. També van a excursions junts, al parc i a final de curs organitzen una petita festa pels infants.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’escola no té cap pla d’acollida pels mestres però sí que té previstes unes activitats durant el període d’adaptació dels infants per tal que els infants es sentin més còmodes a l’escoleta. La durada d’aquestes activitats es fa durant el mes de setembre.

Objectius del període d’adaptació:

·         Descobrir i prendre consciència d’ell mateix, dels companys i de l’educadora a fí d’integrar-se dins la classe.

·         Descobrir i prendre consciència de l’espai de la classe: la sala, el bany, el menjador-dormitori, l’entrada, el pati,…

·         Potenciar que l’infant es senti un membre més dins el grup-classe, afavorint les relacions infant-educadora i infant- companys.

·         Intentar adquirir progressivament una sèrie d’hàbits (socials, de treball, d’higiene,…) que ens ajudaran a millorar la convivència entre tots.

Activitats durant el període d’adaptació:

o    Joc lliure.

o    Contar contes.

o    Cantar cançons.

o    Jocs de pati.

o    Manipulació espontània del material.

o    Alguna sortida amb cordeta a l’exterior de l’escoleta.