PROJECTE DE MILLORA:PROJECTE DE PSICOMOTRICITAT

L’escola bressol Gespa dona molta importància a la Psicomotricitat i al moviment lliure, per això creien que era necessari mirar amb uns altres ulls els altres espais on l’infant està al dia a dia.

Van començar per veure quines millores es podien fer per afavorir el moviment dels infants i gaudir d’una sessió de psicomotricitat ritualitzada.

L’escola bressol vol que amb aquesta proposta es vegi reflectida la seva manera d’entendre la psicomotricitat, que aquest projecte es vegi reflectit a la propera revisió del PCC i volen compartir amb els infants i les famílies la importància del joc psicomotor.

L’escola bressol Gespa vol fonamentar el seu projecte d’intervenció amb els teòrics Bernat Aucouturier, André Lapiere i a més amb les aportacions de Pikler-Lókzy.

El que pretenen amb aquest projecte és que la Psicomotricitat tengui un lloc important en la seva escola. Volen crear espais per fer sessions de psicomotricitat així com es plantetja B. Aucouturier, que l’aula i el jardí del centre permetin possibilitats de moviment, programar unes sessions adaptades a cada grup d’infants, implicar a tot l’equip i documentar tot el procés fent-lo arribar a les famílies.

Amb els infants es pretén que coneguin el seu propi cos i les seves possibilitats d’acció, que observin i explorin el seu entorn i que vagin adquirint autonomia.

Per dur a terme les sessions de psicomotricitat es faria a una sala condicionada que està a l’entrada de l’escola. A més, tothom ha de poder gaudir de la sala, per això hi ha d’haver una organització. La duració de les sessions dependrà del grup d’infants i dels seus interessos i necessitats.

Al grup de 0 a 1 any, fins al tercer trimestre, la psicomotricitat es farà a la seva aula; el grup de 1 a 2 anys, tendrà una sessió setmanal i el grup de 2 a 3 anys també tendrà una sessió setmanal però es faran propostes als espais exteriors.

L’escola bressol Gespa té poc material de psicomotricitat i un dels seus objectius és aconseguir-ne més fent una inversió i amb la col·laboració de les famílies.

Per tal de preparar les sessions, proposen que dues mestres organitzin prèviament la sala i durant la sessió també hi ha d’haver dues mestres.

Alguns exemples de sessions de psicomotricitat que portaran a terme són: una sessió de joc amb papers (1 a 2 anys), sessió de joc amb capses de cartró (2 a 3 anys), sessió de joc amb farina (nadons),etc.

A més, cal dir que totes les sessions seran observades i documentades seguint una graella i les famílies també podran tenir constància de les sessions perquè es posaran imatges i documentació a plafons.

Un altre aspecte de millora en aquesta escola és adequar els espais per afavorir el joc motriu. A l’exterior de l’escola es proposa posar un camí de troncs per pujar i baixar, un pont de mico, fer petits desnivells, fer camins amb neumàtics, etc.

Finalment, a les aules es proposa llevar algunes taules perquè els permeti als infants fer més moviments, introduir elements com capses de cartró, posar alguns mòduls de psicomotricitat fent petits circuits i posar hamaques penjades per poder gaudir del balanceig. 

(http://escolabressolgespa.uab.cat)

EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES

Altres exemples de bones pràctiques són fer un mural de xocolata i manipular i tastar els ous bullits (http://llar-infants-xerinola.blogspot.com.es/2012/03/p-2-fem-un-mural-de-xocolata-i.html) , un taller de ciències relacionat amb l’aigua (www.redes-cepalcala.org/spip/veoveo/IMG/article_PDF/articulo_a45.pdf) i treballar amb grups interactius (http://5adali.blogspot.com.es/2012/03/grups-interactius.html).

La pràctica de fer un mural de xocolata i manipular i tastar els ous bullits l’he elegida perquè la considero atractiva pels infants, ja que pintar amb xocolata crec que els ha d’agradar i resultar interessant. A part de pintar amb xocolata, un altre dia, també descobreixen l’ou bullit pelant-lo i tastant-lo ja que en aquests dos ingredients les han d’introduir per fer una activitat posterior, la mona de Pasqua. Per aquest motiu, abans de realitzar la mona de Pasqua, experimenten amb aquests ingredients per conèixer-los bé.  A més a més, aquesta activitat es feia amb la intenció d’introduir una tradició. Relacionar les activitats que es realitzen amb les tradicions és molt important per acostar als infants a la cultura.

Un altre pràctica interessant és realitzar un taller de ciències relacionat amb l’aigua. Aquest taller va sorgir a partir del joc amb un submarí. Descobrint la flotació i l’enfonsament d’un submarí, els infants van voler descobrir les característiques de l’aigua. Per això cada divendres es realitza un taller d’experimentació diferent amb l’aigua. Per exemple es demanen si té color, si té so, si té sabor, si fa olor, etc. Per saber-ho, els infants experimenten, fan hipòtesis i arriben a conclusions. És una manera d’aprendre al mateix temps que disfruten.

La darrera pràctica a comentar són els grups interactius que realitza l’escola Antoni Maura. Els grups interactius consisteixen en repartir els infants de l’aula amb diferents grups reduïts. A cada grup es treballen aspectes diferents: la percepció, l’atenció i memòria, la psicomotricitat fina, el llenguatge matemàtic i la lectoescriptura. Per dur a terme aquestes activitats es necessita la col·laboració de diferents adults ja que cada grup està tutoritzat per un adult. Els adults poden ser pares, altres mestres, personal no docent de la mateixa escola, etc.

Pens que aquesta manera de treballar és molt enriquidora pels infants perquè l’adult els pot ajudar més si tenen algun dubte i ells es senten més recolzats. A més, pens que els motiva aquesta manera d’aprendre i el fet que venguin altres persones dins l’aula els pot aportar altres coneixements enriquidors per ells. 

ELECCIÓ I REFLEXIÓ D’UNA BONA PRÀCTICA: Experimentació amb farina, arròs i aigua.

La bona pràctica elegida és l’experimentació amb farina, arròs i aigua. Es tracta de proporcionar als infants farina, arròs i aigua amb diferents tipus de materials (pots, tassons, coladors, culleres,…) i que ells mateixos vagin experimentant. Ells poden anar descobrint la diferencia entre l’arròs, la farina i l’aigua si ho posem dins un colador, si rellisquen entre els dits o no, si omplim de la mateixa manera un pot més petit o més gran, etc.

Aquesta activitat es fa amb infants de 1 a 2 anys però consider que també es pot fer perfectament amb infants de 2 a 3 anys.

Es realitza dins l’aula ja que és un racó d’experimentació que s’ha creat perquè els infants hi puguin anar quan és el moment de jugar per racons.

Aquest racó d’experimentació s’ha creat (entre d’altres) perquè els infants estaven cansats de les juguetes tradicionals i proporcionar-los aquests racons, ha estat tot un èxit.

Podem pensar que les característiques d’aquest grup-classe és que són infants curiosos, que els agrada experimentar i aprendre diferents conceptes per ells mateixos. Per això, els objectius dels tutors són que gràcies a la seva pròpia experimentació, hipòtesis i comprovacions, els infants aprenguin. Amb aquesta experimentació poden treballar l’àrea d’autonomia personal, la descoberta de l’entorn, el llenguatge, etc i a més a més d’aprendre, també disfrutar.

Les tutores estan molt satisfetes d’aquest canvi perquè diuen que els infants han estat amb el joc actiu molta estona i això ha facilitat un ambient relaxat i tranquil. Per això, esperen el pròxim any continuar igual amb el mateix grup.

Personalment consider molt positiu aquests tipus d’activitats perquè aporten molts d’aprenentatges als infants. A l’escoleta on vaig fer les pràctiques no tenien racons d’experimentació però sí que de tan en tan feien alguna activitat d’experimentar. Una de les que record és experimentar amb espuma d’afaitar i aigua. Tot i així, no els proporcionaven el material suficient i no era una activitat que realitzessin sovint segurament per la implicació i el treball que suposa haver de preparar l’activitat i després avaluar-la.