Les tres activitats
que m’han agradat més han estat: la manipulació amb farina, arròs i aigua (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm), la festa de la tardor; especialment la de fer diferents
activitats amb la taronja (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm) i poder anar a beure aigua (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm).
L’activitat
d’experimentar amb farina, arròs i aigua l’he trobada molt interessant perquè
pens que els infants aprenen molt experimentant per ells mateixos. Aquesta
activitat fa que l’infant tengui curiositat, interès, ganes de manipular,
d’experimentar,… i així poder arribar a l’aprenentatge.
Com diu el Currículum
(2008) “ L’educació Infantil ha de
contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:
observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i
social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit
crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants. (...) La recerca,
l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i
d’hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges condueixen a
conquestes funcionals (...) són les eines necessàries perquè els infants
comencin a entendre el món i als altres, perquè aprenguin a aprendre des del
plaer d’aprendre”.
Pens que amb aquesta
activitat de manipular amb farina, arròs i aigua poden aprendre molts aspectes
ja que segons el tipus de recipients que els donem, poden comprovar si la
farina i l’arròs caben dins un recipient o dins un altre, si la farina, l’arròs
i l’aigua es poden mesclar i després tornar a separar, quina diferència hi ha
entre tirar un poc d’aigua a la farina i tirar-ne a l’arròs, els tactes
diferents, si passen per un colador o no, etc.
En definitiva, aquesta
activitat pot aportar als infants que gaudeixin d’una estona de concentració i
tranquil·litat en grup, que gaudeixin de la part lúdica i expressiva de
l’experimentació i a desenvolupar actituds i accions relacionades amb la
recerca (comprovacions, hipòtesis sobre els resultats de les accions, repetició
de models presents i no presents, etc).
L’altre activitat que
també m’ha agradat ha estat la de treballar la taronja de diferents maneres.
M’ha cridat l’atenció perquè el curs passat vam fer un treball sobre dissenyar
un escenari i el material que va triar el meu grup va ser precisament la
taronja.
Encara que nosaltres
vam pensar algunes activitats per fer com per exemple comparar el tamany i el
pes de les taronges, fer suc de taronja, pelar-les, ... llegint aquesta
activitat encara he agafat més idees.
M’ha agradat molt
l’idea de secar la peladura de la taronja i penjar-la per tal de produir una
oloreta a l’aula. També m’ha agradat l’activitat de fer estampació amb
taronges.
Pens que els productes
naturals donen moltes possibilitats de treball i d’aprenentatge perquè són
materials suggerents i motivadors ja que els infants els troben a la vida
quotidiana i els han de conèixer bé. Per tant, la millor manera per conèixer-los
és experimentant amb ells.
Els infants es
sorprenen quan veuen que amb un material que només utilitzen per menjar (en
aquest cas la taronja) es poden fer diferents activitats i a més a més aprenen.
La darrera experiència
que he elegit és la de poder anar a beure aigua perquè m’ha agradat molt
l’explicació que fa la mestra del seu avanç de tenir tassons de plàstic i de
diferents colors a l’aula a arribar a tenir tassons de vidre i que ells
mateixos es serveixin l’aigua.
Pens que aquest és un
pas molt important cap a l’autonomia dels infants ja que moltes vegades sense
adonar-nos-en els privem de coses que ells són capaços de fer però per la
nostra por a que no ho facin bé no els deixem experimentar.
L’exemple que posa de
quan els renya per jugar a fer torres amb els tassons també em resulta molt
curiós perquè els infants només feien el que li veien fer a ella i no entenien
perquè hi havia moments que es podia fer una torre i moments en que no.
Un simple fet com
aquest de deixar-los beure quan tenen set, d’abocar-se l’aigua ells, que els
tassons siguin de vidre,... els acosta a la realitat i els ajuda a sentir-se
més propers al món i més autosuficients.
