dimecres, 28 de març del 2012

EXPERIÈNCIES 0-3



Les tres activitats que m’han agradat més han estat: la manipulació amb farina, arròs i aigua (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm), la festa de la tardor; especialment la de fer diferents activitats amb la taronja (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm) i poder anar a beure aigua (http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm).

L’activitat d’experimentar amb farina, arròs i aigua l’he trobada molt interessant perquè pens que els infants aprenen molt experimentant per ells mateixos. Aquesta activitat fa que l’infant tengui curiositat, interès, ganes de manipular, d’experimentar,… i així poder arribar a l’aprenentatge.
Com diu el Currículum (2008) “ L’educació Infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin: observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants. (...) La recerca, l’exploració sensoriomotriu, el descobriment, el plantejament de preguntes i d’hipòtesis, la verificació i consciència dels nous aprenentatges condueixen a conquestes funcionals (...) són les eines necessàries perquè els infants comencin a entendre el món i als altres, perquè aprenguin a aprendre des del plaer d’aprendre”.
Pens que amb aquesta activitat de manipular amb farina, arròs i aigua poden aprendre molts aspectes ja que segons el tipus de recipients que els donem, poden comprovar si la farina i l’arròs caben dins un recipient o dins un altre, si la farina, l’arròs i l’aigua es poden mesclar i després tornar a separar, quina diferència hi ha entre tirar un poc d’aigua a la farina i tirar-ne a l’arròs, els tactes diferents, si passen per un colador o no, etc.
En definitiva, aquesta activitat pot aportar als infants que gaudeixin d’una estona de concentració i tranquil·litat en grup, que gaudeixin de la part lúdica i expressiva de l’experimentació i a desenvolupar actituds i accions relacionades amb la recerca (comprovacions, hipòtesis sobre els resultats de les accions, repetició de models presents i no presents, etc).

L’altre activitat que també m’ha agradat ha estat la de treballar la taronja de diferents maneres. M’ha cridat l’atenció perquè el curs passat vam fer un treball sobre dissenyar un escenari i el material que va triar el meu grup va ser precisament la taronja.
Encara que nosaltres vam pensar algunes activitats per fer com per exemple comparar el tamany i el pes de les taronges, fer suc de taronja, pelar-les, ... llegint aquesta activitat encara he agafat més idees.
M’ha agradat molt l’idea de secar la peladura de la taronja i penjar-la per tal de produir una oloreta a l’aula. També m’ha agradat l’activitat de fer estampació amb taronges.
Pens que els productes naturals donen moltes possibilitats de treball i d’aprenentatge perquè són materials suggerents i motivadors ja que els infants els troben a la vida quotidiana i els han de conèixer bé. Per tant, la millor manera per conèixer-los és experimentant amb ells.
Els infants es sorprenen quan veuen que amb un material que només utilitzen per menjar (en aquest cas la taronja) es poden fer diferents activitats i a més a més aprenen.

La darrera experiència que he elegit és la de poder anar a beure aigua perquè m’ha agradat molt l’explicació que fa la mestra del seu avanç de tenir tassons de plàstic i de diferents colors a l’aula a arribar a tenir tassons de vidre i que ells mateixos es serveixin l’aigua.
Pens que aquest és un pas molt important cap a l’autonomia dels infants ja que moltes vegades sense adonar-nos-en els privem de coses que ells són capaços de fer però per la nostra por a que no ho facin bé no els deixem experimentar.
L’exemple que posa de quan els renya per jugar a fer torres amb els tassons també em resulta molt curiós perquè els infants només feien el que li veien fer a ella i no entenien perquè hi havia moments que es podia fer una torre i moments en que no.
Un simple fet com aquest de deixar-los beure quan tenen set, d’abocar-se l’aigua ells, que els tassons siguin de vidre,... els acosta a la realitat i els ajuda a sentir-se més propers al món i més autosuficients.

ELABORACIÓ D'UN DAFO


Elaboració del DAFO del centre:

FORTALESES
OPORTUNITATS
           Acollida del nou professorat.

            Professorat i altres tasques: especialista d’educació especial, personal del departament de psicopedagogia.

           Professorat-alumnat-AMPA.

            Grau d’autonomia assolida.

            Responsabilitat i cooperació.

            Resultats d’aprenentatge assolits.








             Situació geogràfica.

            Parc a prop del centre.

           Es realitzen sortides diferents durant el curs.

           A prop del centre hi ha altres escoles i això permet que es puguin anar visitant.


Elaboració del DAFO d’aula:

FORTALESES
OPORTUNITATS
           Comprensió oral.

            Lectura de contes.

            Potenciació del raonament.

            Expressió de vivències, sentiments i opinions.

            Implicació en la resolució de conflictes a l’aula.








            Les aules permeten que de qualsevol punt puguis veure a tots els infants.

            Material polivalent, de diferent tipus i variat.

            Espai segur amb les proteccions necessàries.

            Material ben organitzat i ordenat a l’abast dels infants.

            Bona higiene.



dijous, 22 de març del 2012

CONCEPTE D'INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l'infant. 

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l'entens. 

INFANT:  ésser humà en procés de desenvolupar-se físicament, socialment, psíquicament, emocionalment... i amb dret a la salut, a l’educació, a ser estimat, a ser un mateix i a viure la infància.  Per tal que tot això sigui eficaç cal que els adults hi participin ja que els infants han de ser tractats i educats de la millor manera possible. L’infant és un ésser actiu, participatiu en la vida social, creatiu i amb un gran potencial intelectual.


dimecres, 21 de març del 2012

UNA JORNADA A L'ESCOLETA


Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

La distribució del temps a cada un dels grups varía segons les necessitats dels infants:
·         7:30 a 8:45 Arribada dels primers infants.
·         8:45 Distribució dels infants a les seves respectives aules.
·         8:45 a 9:45 Rebuda d’infants i berenar.
·         9:45 a 10:15 Assemblea (qui ha vengut, contar contes, cantar cançons, explicar el que farem…)
·         10:15 a 11:30 Activitat programada
·         11:30 a 12:30 Recollir les juguetes, hàbits d’higiene i preparar-nos per anar a dinar
·         12:30 a 12:45 Joc lliure al hall de l’escoleta.
·         12:45 a 13:15 Dinar.
·         13:15 a 13:45 Hàbits d’higiene per anar a dormir i acomiadar els que se’n van.
·         13:45 a 15:30 Sesta o descans
·         15:30 a 16:30 S’aixequen de dormir i es realitzen activitats informals: puzles, contes…
·         16:30 a 17:00 Berenar
·         17:00 a 17:30 Els arreglem per anar a casa.
·         17:30 a 18:00 Joc lliure i es van acomiadant els que parteixen.
·         18:00 a 19:30 S’ajunten els petits i els grans, fan joc lliure i es van acomiadant els que parteixen.
·         19:30 Tancament de l’escoleta.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents: (les preguntes estan contestades pensant en una aula de 2-3 anys, ja que va ser la meva aula de pràctiques)

1. Què fan els infants en un dia típic?
Quan arriben a l’escoleta berenen un poc i després fan l’assemblea. Després de l’assemblea, alguns juguen i altres mentrestant fan una fitxeta (es van turnant). Quan tothom ha fet la feineta, si fa bon temps, surten un poc al pati. Després del pati es renten les mans i es preparen per anar a dinar. Alguns infants se’n van després de dinar i altres queden a dormir i les venen a cercar l’horabaixa.

2. Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?
La tutora de l’aula és la que decideix però abans sempre tenen reunions amb el claustre i en parlen.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?
La mestra amb els infants és molt dolça i sempre els anticipa el que faran en cada moment. Intenta explicar-los el que farem durant el dia per tal que ells sàpiguen en cada moment el que vendrà. Aquesta conversa té lloc durant l’assemblea, a primera hora del matí. També s’ha de dir que a més d’anticipar-los el que vendrà, la rutina també els ajuda a aprendre.
Un altre aspecte que els ajuda a aprendre és que quan sorgeix algun problema entre infants sempre parla amb ells i intenta que ells mateixos es posin d’acord. Intenta que reflexionin.

4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les aules estan organitzades de la següent manera:
- a la planta baixaà dues aules de 2-3 anys
- al primer pisà una aula de 4 a 8 mesos, una aula de 8 a 12 mesos, una aula de 12 a 18 mesos i una aula de 18 a 24 mesos.
Cada aula té les seves rutines depenent de l’edat dels infants. Per exemple l’aula de 2-3 anys les seves rutines són que quan han arribat tots (8:45-9:45h) berenen d’un poc de fruita i acte seguit fan l’assemblea (9:45-10:15h). Després en petits grups, uns quants juguen i altres fan les activitats(10:15-11:30h). En acabar les feinetes surten al pati i després es preparen per dinar (11:30-12:30h) Abans de dinar surten al hall de l’escoleta (12:30-12:45h)a jugar amb els altres grups i finalment dinen (12:45-13:15h). Després de dinar es preparen per anar a dormir (13:45-15:30h). Després de dormir, la gran majoria ja es prepara per anar-se’n a casa.
Aquestes rutines es un acord arribat entre totes les educadores de l’escoleta però l’organització ve donada per cada tutora de l’aula ja que s’adapta a les rutines depenent del grup d’infants que té.
Quan sorgeix algun problema dins la jornada i fa “retardar” les activitats el que es fa és deixar de fer algunes activitats que no són 100% necessàries o anar més ràpid fent les activitats i no treure’n el profit que tocaria.

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Degut al poc espai de l’aula, no tots els infants poden asseure’s al mateix temps a realitzar la feineta però en els moments de fer una activitat en gran grup (que es surt al hall de l’escoleta) es veu que tots col·laboren i volen participar. Sí que en alguns moments sorgeix algun conflicte entre ells però quasi sempre interactuen molt bé junts.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants si necessiten a la tutora en algun moment, s’hi acosten i li pregunten. No tenen cap problema amb interactuar amb la tutora. La seva confiança és mútua i això es veu cada dia.

7. Com s’interectua amb les famílies?
Les famílies participen molt amb l’escoleta. El tracte de les famílies amb la tutora és molt agradable, es demostren confiança i s’expliquen el que fa l’infant tan dins com fora de l’escoleta.
Les famílies tenen contacte diari amb l’educadora i a més, abans de començar el curs i a mitjan curs, la tutora té entrevistes individuals amb els pares per comentar aspectes dels infants. També es realitzen reunions amb tots els pares  per parlar del grup-classe.
A més d’interactuar amb la tutora, els pares també interactuen amb els altres pares ja que per l’època de les disfresses fan un taller on tots participen en realitzar el disfraç del seu fill. També van a excursions junts, al parc i a final de curs organitzen una petita festa pels infants.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
L’escola no té cap pla d’acollida pels mestres però sí que té previstes unes activitats durant el període d’adaptació dels infants per tal que els infants es sentin més còmodes a l’escoleta. La durada d’aquestes activitats es fa durant el mes de setembre.
Objectius del període d’adaptació:
·         Descobrir i prendre consciència d’ell mateix, dels companys i de l’educadora a fí d’integrar-se dins la classe.
·         Descobrir i prendre consciència de l’espai de la classe: la sala, el bany, el menjador-dormitori, l’entrada, el pati,…
·         Potenciar que l’infant es senti un membre més dins el grup-classe, afavorint les relacions infant-educadora i infant- companys.
·         Intentar adquirir progressivament una sèrie d’hàbits (socials, de treball, d’higiene,…) que ens ajudaran a millorar la convivència entre tots.

Activitats durant el període d’adaptació:
o    Joc lliure.
o    Contar contes.
o    Cantar cançons.
o    Jocs de pati.
o    Manipulació espontània del material.
o    Alguna sortida amb cordeta a l’exterior de l’escoleta.

COM SÓN ELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL?


A NIVELL INDIVIDUAL

Dibuixa com era el centre on vas fer les pràctiques: 




Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
El que més el diferencia és la distribució de les aules depenent dels mesos en que hagi nascut l’infant. A més a més les aules també són diferents de les aules de 3-6, ja que dins totes les aules del primer pis hi ha un dormitori. A més a més, les aules del primer pis es comuniquen amb una cuina compartida on poden preparar els biberons i les farinetes. 


CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Què canvia del centre “ideal”? Estableix semblances i diferències.

Semblances:           
        
-         Pati molt ampli.
-         Aules diferenciades pels mesos de naixement dels infants per tal de poder-los satisfer amb més facilitat.
-         Biblioteca on els pares poden trobar tan llibres per ells com contes pels seus fills. Aquests poden decidir si dur-los a casa o quedar-se a llegir al petit espai que hi ha devora la prestatgeria.
-        Bany integrat dins totes les aules.
-         Les cuines del pis de dalt es comuniquen amb les aules.

Diferències:

-          Aules reduïdes.
-         Sala per reunir-se totes les educadores molt reduïda i a més a més també és utilitzada com a magatzem. No és confortable.
-         La biblioteca es troba a l’entrada del centre i si els pares decideixen quedar-se per contar un conte als infants o consultar alguna cosa, no tenen tranquil·litat.
-         Les aules de la planta baixa no tenen dormitori i els infants han de dormir al menjador. Quan acaben de dinar, hi ha una educadora responsable de convertir el menjador en dormitori.
-          Un sol bany per les educadores i està al primer pis.
-          Haver-hi planta baixa i primer pis.
-         Les dues aules de 2-3 anys no es comuniquen per tal de poder fer activitats en gran grup.
-         Edifici bastant vell i amb necessitat d’alguna reforma.




diumenge, 11 de març del 2012

LES MEVES PORS

En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les pors, dubtes, inquietuds... que teniu en relació a la professió docent:
a)    Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix.

1.    Et creus el suficientment preparada per començar a treballar amb infants?
2.    Penses que ets una persona capaç de “posar-se dins la pell dels infants”?
3.    Saps establir el límit de no sobrepassar per damunt els pares, encara que una cosa no et sembli bé?
4.    Les activitats realitzades amb els infants són creatives?
5.    El teu comportament amb els infants, agrada als pares?
6.    Tens iniciativa en preparar activitats?
7.    La relació amb les altres mestres del centre és bona?
8.    Creus que és important saber treballar en equip i inculcar-lo als infants?
9.    Et sents capaç d’afrontar conflictes entre infants i saber reaccionar?
10. Penses que la teva capacitat d’observació és prou bona?


b)   Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

1.    Et creus el suficientment preparada per començar a treballar amb infants?

Quan comences un treball, crec que realment mai et veus preparat per començar perquè sempre tens dubtes, pors, inseguretats,... però quan ja dus un cert temps treballant veus que la inseguretat va desapareixent poc a poc i vas agafant més confiança.
És veritat que quan fa un temps que treballes poden sortir dubtes nous que abans no t’havies plantejat però les afrontes d’una altra manera.
Personalment, sí que em veig preparada per treballar amb infants perquè m’he estat formant durant bastant de temps però això no lleva que tengui inseguretats i pors, ja que diuen que la teoria i la pràctica són bastant diferents.

 3 .Saps establir el límit de no sobrepassar per damunt els pares, encara que una cosa no et sembli bé?

Aquesta és una de les grans pors que tenc alhora de començar la feina. Pens que és molt important tenir una bona relació i confiança amb els pares, per això quan pens que he d’informar de males notícies pens en si ho faré bé.
Quan parles amb els pares has de medir bé les paraules que els dius per tal que no els sàpiga greu. També és molt important no sobrepassar per damunt els pares, em de tenir en compte que ells són els pares de l’infant i tu l’educadora. L’educadora pot orientar als pares i donar consells però mai passar-los al davant.

8.    Creus que és important saber treballar en equip i inculcar-lo als infants?

Pens que és molt important perquè treballant en equip aprens dels altres, aprens a escoltar, aprens a col·laborar, compartir, reflexionar... Per tot això pens que tan els mestres com els infants han de treballar en equip.



c)    Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Per resoldre les altres preguntes, puc pensar amb la temporada que vaig fer pràctiques a un centre.

LES MEVES COMPETÈNCIES

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
  1. Organitzar situacions d’aprenentatge

Valor positivament: implicar als alumnes en les activitats i construir situacions d’aprenentatge.

Valor negativament: conèixer en cada moment el que seria millor ensenyar i treballar a partir dels errors.


  1. Gestionar la progressió dels aprenentatges

Valor positivament: observar i avaluar als alumnes en situacions d’aprenentatge i establir controls periòdics de competències.

Valor negativament: fer front a situacions on uns alumnes van més avançats que altres i establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d’aprenentatge.


  1. Elaborar dispositius de diferenciació

Valor positivament: desenvolupar la cooperació entre els alumnes i identificar quins alumnes necessiten més ajuda.

Valor negativament: saber compaginar el treball amb alumnes més avançats i amb alumnes menys avançats i estendre la gestió de l’aula a un espai més ampli.

  1. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Valor positivament: negociar amb els alumnes regles i acords  i fomentar el seu desig i interès per aprendre.

Valor negativament: desenvolupar la capacitat d’autoavaluació dels alumnes i que aprenguin dels seus propis errors.


  1. Treballar en equip

Valor positivament: elaborar un projecte en equip i fer front a conflictes entre persones.

Valor negativament: dirigir reunions i afrontar i analitzar conjuntament problemes professionals


  1. Participar en la gestió de l’escola

Valor positivament: elaborar activitats extraescolars.

Valor negativament: coordinar una escola amb tots els components i elaborar un projecte institucional.


  1. Informar i implicar als pares

Valor positivament: implicar als pares en l’escola.

Valor negativament: dirigir les reunions amb els pares i organitzar una reunió per pares.


  1. Emprar les tecnologies de la informació

Valor positivament: utilitzar els programes d’edició de texts i comunicar-se a distància.

Valor negativament: utilitzar els instruments multimèdia en l’ensenyament i explotar les potencialitats didàctiques de programes en relació amb els objectius dels dominis d’ensenyança.

  1. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Valor positivament: prevenir la violència a l’escola i lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexuals, ètniques i socials.
                                                                                 
Valor negativament: participar en la creació de regles comunes referents al comportament al centre.

  1. Organitzar la pròpia formació continua

Valor positivament: acceptar i participar en la formació dels companys i implicar-se en les tasques de l’ensenyança.

            Valor negativament: establir un balanç de competències.